PATIMENT EXCESSIU A LA FAMÍLIA
Del llibre:
"RELACIONES, VIVENCIAS Y PSICOPATOLOGIA" de Talarn, Sáinz i Rigat
La naturalesa de les relacions entre els membres de la família durant el desenvolupament dels infants és un aspecte importantíssim que contribuirà a la seva salut mental. Aquest és el tema de què tracta aquest llibre. Si la dinàmica familiar és disfuncional, desviada del que és saludable, existirà un alt risc de desembocar en un patiment mental excessiu, és a dir un trastorn psicopatològic.
La forma en què es relacionen els membres d'una família al llarg de la criança i creixement dels fills i filles defineix l'estructura mental i l'estil afectiu dels menors.
Procurar la qualitat de la relació amb els fills i filles és prioritari perquè hi ha trastorns de relació parento-filial que repercutiran greument en la salut mental dels infants, en la seva conducta, la seva forma de pensar i sentir, i inclòs podrà danyar la seva capacitat d'aprendre:
Els autors descriuen aquests tipus de trastorn de relació:
El tipus de relació sobreinvolucrada, que estableixen pares amb un excés de domini i control, o en què un dels progenitors s'alia amb un dels fills, perseguint interessos propis, per a posteriorment abandonar la vinculació.
O la relació subimplicada, en pares poc involucrats en les necessitats del menor, negligent en què els progenitors desatenen les necessitats del menor o no estan disponibles emocionalment.
La relació ansiosa, on el tracte és tens, sobreprotector i amb constant preocupació.
La relació colèrica/hostil, on les interaccions són rudes i brusques, sense gaudi de la relació i on predominen les escridassades, la desqualificació i l'actitud agressiva i hostil.
O un tipus de relació que combina les característiques de les anteriors.
Els autors es refereixen, tanmateix, a "la relació abusiva" que pot ser en l'àmbit verbal, físic o sexual, a les relacions trianguladores, en famílies en les quals els pares impliquen els fills en els conflictes de parella, sense ser conscients, normalment, del conflicte de lleialtat que els hi genere, o pares que manipulen els seus fills al servei de què busquen o desitgen, per, un cop aconseguit, ignorar o marginar-lo, potser sense adonar-se'n.
O famílies on predomina la Indiferència: infants/adolescents, que per alguna raó, queden fora del focus d'atenció de la mare o pare. Que mal fa la indiferència d'uns progenitors que no s'interessen pel que li passa diàriament al seu fill. O la indiferència d'un germà, que no dirigeix paraula a la germana. Potser no s'adonen, perquè estan absorts en altres relacions o en altres assumptes, però les relacions familiars, signifiquen el lligam del qual s'espera una atenció i un interès mínim cap al familiar, excepte si hi ha alguna circumstància que ho expliqui.
I per acabar destaquen les interaccions imaginàries, que serien les relacions basades en la subjectivitat dels pares/mares sobre els fills: fantasies, ideals, temors o altres aspectes de la seva vida relacional prèvia, que perjudiquen quan són excessives, poderoses o arriben a ser patològiques, perquè atribueixen significats al comportament dels petits, que no són més que translacions de figures o vivències del passat.
En aquestes relacions disfuncionals intervenen els patrons afectius particulars dels pares dels germans o altres que s'han format de les mateixes experiències viscudes; també repercuteixen les dinàmiques en la parella de progenitors, o factors socials estressants, la disponibilitat temporal dels pares i el mateix temperament/caràcter dels fills.
Serà necessari prendre consciència de les conseqüències del patiment excessiu que crea als infants i adolescents i disposar d'ajuda professional per a poder modificar-les.