RESPECTAR ELS ALTRES

Cadascú de nosaltres té molts motius per mostrar-se de la manera que ho fa, ja sigui en el seu comportament, actitud o idees. Tots tenim una evolució personal que pot explicar la nostra manera de ser i de fer. Per tant, quan ens trobem esperant alguna cosa d’una persona, que no arriba, o que no ho fa com ens agradaria, hem d'entendre que la persona tindrà unes raons, uns motius, que l’han portat a ser tal com és o fer tal com fa.

En les relacions personals es posen en joc "donar" i "rebre", i cada persona podrà fer-ho en la mida en què hagi après o tal com hagi viscut, amb les persones del seu entorn. Només parcialment intervindrà la seva voluntat. Per això les exigències cap ell o ella no tenen gaire sentit. És clar que no rebre el que esperem pot disgustar, decebre, i una opció podria ser tractar d'esbrinar i entendre els seus motius o, fins i tot, tractar d'ajudar-lo o ajudar-la, però la recriminació no té sentit. Cal comprendre que la persona actua i reacciona en funció del que necessita, el que pot o sap fer i en funció de com comprèn la situació.

Tots som el resultat d'una evolució personal, d'un desenvolupament que s'ha anat forjant a través de les experiències de la vida, emocionals i socials i que ha configurat la nostre estructura del cos i del cervell. Uns més que altres hem afrontat dificultats, desamor, penes, pèrdues i frustracions a la nostra vida (a banda de la porció d'amor, d’afecte i suport que també hàgim rebut).

Tot això ha anat construint la nostra base emocional i definint la manera de sentir, de percebre i posicionar-nos en les nostres relacions, de moure'ns en l'entorn social, etc. i aquest bagatge és el que explica, en gran part, les nostres reaccions, accions o no accions actuals.

Partim que les persones podem actuar lliurement, com desitgem o necessitem fer, dins d'uns marges de respecte a l'altre; hi han els compromisos, les promeses, les lleialtats, però també és ben cert que hi ha coses que no es poden exigir, com l'amistat, l'afecte i encara menys, l'amor. Les persones que senten rancor cap a un amic o una amiga, parella o parent per no rebre el que esperen de la persona, probablement no estan considerant prou les seves raons, els motius que el porten a actuar de la forma que ho fa, els fonaments de tot el seu recorregut vital i que constitueixen la seva manera de ser, i per això ha de ser profundament respectat. La recriminació, doncs, no hi té lloc, i en canvi considerar els seus motius és respectar la seva persona.