GERMANS

Tot germà o germana espera de l'altre ser acompanyat, ser comprès, ser estimat, compartir, jugar junts, abraçades o que comptin amb ell, encara que siguin d'edats diferents.

Quan un germà gran es pensa que el menor no el necessita, s'equivoca: segurament el petit o petita està desitjós de què li presti atenció. També ell, en un altre moment el necessitarà o agrairà el seu afecte i companyia. Quan un germà o germana menor sent que el/ la gran no s'interessa per ell/a, ha de tenir en compte que aquest pot estar abstret per diferents circumstàncies, però ha de confiar que en un altre moment el buscarà o li caldrà la seva estimació.

Ara bé, si un germà o germana es manté distant o en constant conflicte, és probable que sigui perquè se sent incòmode amb el tracte familiar. Sovint aquesta incomoditat prové de percebre un tracte desigual dels pares cap als fills i filles, d'un sentiment de ser menys estimat, o més qüestionat, o ignorat per part dels pares/mares/tutors. I aquesta percepció es tradueix en gelosia cap als germans, en agressions o en mostres d'indiferència.

Els fills o filles se solen interpretar com un dret universal, el ser tractat per igual pels seus progenitors, però la realitat a moltes famílies no és aquesta i aquest fet genera un sentiment de greuge entre els fills i filles menys afavorits i un intens dolor.

Els germans competeixen per l'afecte dels progenitors/tutors, i per tant és difícil acceptar la preferència afectiva d'aquests cap a un o l'altre. Sol generar patiment, ràbia, sentiment d'injustícia, i es fa costós de comprendre. Sabem que en el terreny dels afectes no hi ha res a demanar i que no respon als "drets" que una mare o pare pugui sentir-se més o menys proper afectivament d'un dels fills.

El mateix ordre de naixement marca ja diferències en el vincle afectiu que faci, també les circumstàncies que tenen quan arriba un fill o l'altre; però també un progenitor pot sentir una preferència per un fill o filla perquè se sent més ajudat per ell/a, o per què respon més a les seves expectatives, perquè el complau més, perquè va ser el més petit, perquè va està malalt durant la infància o per la predilecció patriarcal. Els motius són múltiples i variats.

Com a fills s'ha de comprendre que el pare/mare té les seves raons emocionals i la seva capacitat d'estimar ve definida per les seves experiències vitals i per l'estil afectiu de la seva família d'origen. Els progenitors o tutors fan el que poden i saben fer, i els fills han de poder acceptar-ho així, sobretot quan ja són grans. Han de poder fer processos de desenvolupament personal que els ajudin a alliberar-se d'aquesta necessitat emocional per, així, arribar a ser més autònoms afectivament, trobar estimació en altres persones i un reconeixement propi de si mateixos. Com a adults madurs han de poder comprendre i respectar la posició de la mare, pare o tutor, encara que no la comparteixin, i apropar-se al germà o germana que no és responsable de la diferència i considerar-la en si mateix/a. Serà fer el pas de diferenciar l'afecte fraternal del context patern.

Quan es tenen fills i filles, és desitjable, malgrat les diferències inevitables, mirar de tractar-los per igual, ja que sentir-se discriminat en l'amor rebut a la infància i adolescència, té repercussions en la seva autoestima i l'afectarà durant anys fins que ho comprengui o ho pugui acceptar. Són condicions, que si no es tracten, poden perdurar tota la vida.