SEPARACIÓ FAMILIAR: L'ADAPTACIÓ DELS FILLS I FILLES
Els menors poden adaptar-se a la separació familiar amb normalitat, sempre que es faciliti el procés per part de la mateixa família i, complementàriament, de l'entorn social i educatiu. En els darrers anys ha augmentat el nombre de ruptures familiars, amb la qual cosa cada cop més infants, adolescents i joves, es veuen obligats a afrontar aquesta difícil situació.
Tot i estar demostrat científicament que la separació familiar no és, per si mateixa, un factor perjudicial per als fills, amb massa freqüència l'experiència els altera i causa patiment És ben cert que l'estabilitat familiar és el millor marc pel benestar emocional i desenvolupament del menor, però encara és més important un entorn enjudicia'l per a un/a menor especialment si l'impliquen en ella i li fan sentir que ha de prendre partit.
Un procés de separació o divorci acceptable pels fills i filles.
Seria tractant de preservar la funció parental per sobre de tot; és a dir que els fills vegin preservada la seva cura al marge del conflicte conjugal. Implica tractar les dificultats del procés mantenint l'harmonia de la llar. Aquesta serà sempre l'opció que farà més acceptable pels fills i filles el canvi a la família.
Es pot recórrer a l'ajuda de professionals (psicoterapeutes, mediadors familiars, etc.), que poden, si es vol, ajudar a buscar la reconciliació, o acompanyar a gestionar la separació de la parella, opció que serà preferible a la perpetuació del malestar en el nucli familiar.
Perquè el canvi sigui acceptable pels fills, caldrà que es produeixi amb serenitat i consens i que els permeti constatar que mantindran l'afecte i compromís dels dos progenitors. Això és el que necessiten per a la seva tranquil·litat i felicitat: comptar amb el suport i afecte dels dos progenitors (mares i pares).
En una separació o divorci és fonamental que els pares siguin capaços d'anteposar els drets i necessitats dels seus fills i filles al seu conflicte, dolor o rancor. L'entorn familiar ha de garantir que el procés es faci en condicions adients per a la salut psíquica emocional dels infants i adolescents, i al marge dels debats entre els cònjuges. El suport psicològic individual pot ser de gran ajuda per acceptar la pèrdua i el canvi de vida pels membres de la parella o pel fill.
L'entorn social i educatiu és testimoni i ha de ser vigilant de la qualitat de les relacions i la protecció dels menors, tranquil i harmoniós, context que uns progenitors confrontats no poden oferir.
Un ambient familiar on predomini la tensió, les discussions i, sobretot, uns pares atrapats psicològicament i emocional en una relació conflictiva, pot ser greument.